Giro d'Italia 1988

Giro d'Italia 1988
Detalles
Carrera71. Giro d'Italia
Etapes23
Dates23 de mayu – 12 de xunu de 1988
Distancia total3580 km
PaísesITA Italia
AUT Austria
Llugar d'entamuUrbino
Llugar de llegadaVittorio Veneto
Equipos20
Velocidá media36,787 km/h
Clasificación final
GanadorUSA Andrew Hampsten (7 Eleven-Hoonved)
SegunduNED Erik Breukink (Panasonic-Isostar-Colnago-Agu)
TerceruSUI Urs Zimmermann (Carrera Jeans-Vagabond)
PuntosNED Johan van der Velde (Gis Gelati-Ecoflam-Jollyscarpe)
MonteUSA Andrew Hampsten (7 Eleven-Hoonved)
MozosITA Stefano Tomasini (Fanini-Seven Up)
EquipuITA Carrera Jeans-Vagabond
◀19871989▶
Documentación

La 71ª edición del Giro d'Italia apostar ente'l 23 de mayu y el 12 de xunu de 1988, con un percorríu de 21 etapes, dos d'elles dobles, y 3579 km, que se percorrieron a una velocidá media de 36,788 km/h.

Los españoles qu'allegaron al Giro de 1988 nun tuvieron demasiao protagonismu. Pedro Delgado foi segundu na docena etapa y tuvo, nes etapes de monte, ente los meyores, pero'l so mal rendimientu en contrarreló quitó-y d'un puestu meyor y terminó séptimu. Por detrás d'él, Juan Tomás Martínez, del equipu Zahor, foi 16º. Hai de solliñar tamién l'actuación del mexicanu Raúl Alcalá, compañeru d'equipu del ganador de la carrera, que terminó 14º.

La victoria final na ronda italiana foi para Andrew Hampsten. Hampsten encimentó'l so trunfu nuna escapada na decimocuarta etapa, na que se xubió'l Gavia, visu que nun se xubía dende la edición de 1960. Mientres tola etapa l'agua tuvo presente, pero al llegar a l'ascensión al Gavia, les condiciones climatolóxiques fueron tarrecibles, con constante y abondosa agua, bien de fríu y nieve. Andrew Hampsten, preveníu pol so direutor deportivu, fornióse nada menos que con guantes de neoprenu, un xerséi de llana y gafes d'esquí para dicha ascensión. Sicasí, como apuntara'l campeón italianu Francesco Moser, más allá de les dures condiciones climatolóxiques de l'ascensión, daqué igualáu n'otres ocasiones a lo llargo de la historia del ciclismu, peor entá foi'l descensu de 16 milles hasta la meta final de Bormio. Mientres el mesmu, una nube españó y munchos ciclistes viéronse obligaos a detenese de resultes de l'agua y les baxes temperatures, llegándose a formar xelu nos cambeos de marches o nos frenos. Johan van der Velde, líder del monte hasta esi momentu, y que coronó en primer llugar el visu, tuvo que detenese a los pocos quilómetros d'empezar el descensu, incapaz de controlar la bicicleta pola mor del fríu, pa solicitar al so direutor deportivu ropa d'abrigu y tomar daqué de té caliente y coñá. En Bormio, Van der Velde perdió más de 47 minutos respeuto al vencedor de la etapa. Numberosos ciclistes realizaron el descensu nos coches de los sos respeutivos equipos, terminando sobre la bicicleta solo los últimos trés quilómetros de la etapa. Sicasí, la organización decidió dexa-yos siguir en carrera a otru día a pesar d'ello. Breukink y Hampsten aventayaron a tolos favoritos en más de cuatro minutos a la fin del día; el neerlandés axudicóse la etapa y el norteamericanu vistir de rosa.

Debíu tamién a la nieve, la etapa del día siguiente viose encurtiada, al esaniciar del trazáu l'ascensu al Stelvio. Eso convertía al Gavia na Visu Coppi d'esta edición.

Nel podiu final de Milán, xunto a Hampsten y Breukink xubiría al podiu'l suizu Urs Zimmermann, en tercer llugar.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search